NUESTRO FUTURO, LA CALIDAD

Haciendo un poco de historia en el mundo de las AFA´s, desde que nacieron allá por los primeros de los 90, vemos un gran crecimiento en todos los órdenes, más cantidad, más servicios, más grandes.

Quiero hacer hincapié en el camino que al convertirnos en asociaciones prestadoras de servicios (SAD/, Talleres, Centros de Día, Residencias, …) tenemos que andar, ineludiblemente, una parte ya la hemos recorrido que fué crear la asociación, con estatutos y todo el papeleo que conlleva, crear la Federación Valenciana, obtener la declaración de Utilidad Pública (al menos algunas afa´s ya lo son), pero no podemos quedarnos ahí, hemos de competir con otras asociaciones sociales, deportivas, culturales a la hora de obtener subvenciones o ayuda de empresas, y para eso hemos de seguir el camino de la calidad en nuestros servicios y la obtención de las acreditaciones correspondientes tipo “E” de excelencia de la norma EFQM ó las más conocidas en el mundo empresarial tipo ISO-9000; ahora nos parece difícil, pero lo hemos de hacer, es el camino a seguir.

La Ley de la Dependencia, en cuyo marco vamos a tener que trabajar, también obliga a seguir criterios de calidad, que si no cumplimos nos dejarán fuera de las ayudas, subvenciones, etc… o se reducirán, y no nos permitirán seguir atendiendo a las personas que nos necesitan.

Desde aquí os animo para que ese esfuerzo inicial que nos ha llevado a luchar por nuestros familiares, no se quede por el camino.




Emilio Marmaneu (Vocal Federación Valenciana)

PARLA LA NOSTRA TRESORERA

HOLA.
Em diuen Mª Carmen i soc la tresorera de la Federació. Pertany a la Junta de l’Associació de Bocairent, AFAB.
Jo, com la majoria de vosaltres, per desgracia hem conegut la malaltia “Alzheimer” degut a que, algú dels nostres l’ham patida.
El meu cas no ho he viscut directament però si en tres ties germanes de ma mare. No sé si era Alzheimer o era una altra demència però si que les seues fases, desprès de saber el que sé ara, van ser molt paregudes . Dic açò perquè dues d'elles ja han faltat i l'altra esta ingressada en un centre. Per a ma mare i els altres germans vore a les seues germanes en aquelles situacions ha sigut dur, i ara no, però abans ens preguntaven entre elles: Nosaltres també acabarem així?
Durant aquells anys de les malalties de les ties van començar a fer reunions per a poder fer una associació, i jo que el “Alzheimer” en sonava, però no sabia de que tractava aquesta malaltia, vaig entrar a formar part de la creació d’Afa Bocairent amb l’ajuda d’Afao Ontinyent.
I ara ja fa quasi quatre anys que pertany a la Junta Directiva de la Federació, des de l'anterior renovació de junta que s’hi va fer en Ibi , anterior sede. Hem d'agrair aquesta associació el temps que Federació s'ha reunit allí, com també ara, a la de Valencia . I recordar la llavor que Lola com a secretaria va fer. També comentar-vos que hem fet bones amistats amb Jesús, Joaquín, Carmen i José Ramón, persones que ni ens coneixíem però per un tema en concret casi tots els mesos es reuníem. Malgrat ara ja no pertanyen han fet una gran llavor per la Federació.
En la Federació hem anat millorant, sobre tot gràcies a Ramon, president, que manpren una gran quantitat de hores reunint-se amb els Consellers, altres associacions, etc., i a Maria, vice-presidenta, que es el reforç de Ramon, i a la secretaries tècniques Natalia, Rosana i Raquel com a voluntària. Hi haurà opinions diverses, però crec que hem aconseguit molt i seguirem fent-ho, utilitzant documents e informació comú per a tots, beneficis per a tots. Ser de utilitat pública, i estar inscrits en el registre de protecció de dades, era de les coses que teníem pendent i que una vegada aconseguida podem servir d’informació per a que altres associacions donen aquestos passos.
Tal vegada ens haguera agradat aconseguir que el Conveni de Sanitat haguera augmentat però no ha pogut ser. I cada vegada som més les associacions que hi perteneixem i més per a repartir. Ja que el punt fonamental per a dur a terme tots aquells programes, és el econòmic, i les entitats públiques i privades no ens subvencionen tots els projectes que sol·licitem.
La tasca pendent és la de , “la llei de la dependència”, ja que estem quasi a finals del 2008 i fins ara, no hi ha cap persona que pateix l'alzheimer en la 3era. fase, que es beneficie d’aquesta ajuda.
Altre tema que crec que és fonamental per a poder ajudar a aquells familiars que tenen algú al costat , però no saben que li passa i on poden preguntar, és la comunicació.
Des de Federació hem vist que fer-se en els mitjans de comunicació és molt difícil, per altra banda mitjançant vies de comunicació publiques ,escoltes i veus una sèrie de noticies i programes amb molt poc contingut e informació. I des d’ací m'agradaria tirar una pilota per a veure si algú l'agafa, i veu el meu reclam a les vies de comunicació ,que hi facen programes informatius en temes d'actualitat, com “l'Alzheimer i altres demències “, “Serveis Socials”; “Llei de Dependència”, temes molt amplis, que per a una població nombrosa com és la de la tercera edat, no estaria gens mal, ja que aquesta és la que més fa ús, sobretot de la TV
I poder fer més activa als nostres majors involucrar-se més en les associacions com a voluntaris i al mateix temps informar-los d'aquestes malalties degeneratives .
Des de el meu punt de vista, crec que és fonamental la informació per a que els familiars puguen fer ús dels serveis que estem duen a terme i poder frenar el desenvolupament de la malaltia.
Espere algun dia vore un programa per la vesprada que ens siga útil e informatiu, per malalts i cuidadors.
I abans de acomiadar-nos, us convide a formar part d'aquest col·lectiu que té com a fi, ajudar als malalts i familiars i no ens sentim molt recolzats.
Fins sempre.
Mª Carmen Cantó
Tresorera de FEVAFA i AFA BOCAIRENT