No, no n’hi ha fuga de cervells. No se’ns ha escapat ningun científic, no. El que se’ns escapa cada dia és l’oportunitat que perden els nostres neuropatòlegs d’investigar més sobre la malaltia que afecta a persones amb Alzheimer i altres malalties neuro-degeneratives com el parkinson atípic, l’esclerosi múltiple o la mateixa esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
De tots és sabut que estem en una societat cada vegada més envellida, en la que van ampliant-se les malalties neurològiques.
Des del moment en el que se´ns diagnostica una d’aquestes malalties sabem que ens va a acompanyar al llarg de tota la nostra vida i que a més a més va a afectar a tots els nostres èssers volguts que estan al nostre voltant.
La meta és curar les malalties neurodegeneratives però que en ser única i exclusivamente humanes capacitats com la de raonar, … no es poden treballar sobre cervells animals.
La investigació ha buscat tractament per a estes malalties per a procurar-nos una vida més digna. Però serà necessari redoblar esforços investigant a nivell mol.lecular en teixits cerebrals humans malalts ( molts d’ells tractats amb diversos medicaments,..) per contrastar-los amb teixits sans amb la finalitat d’establir un diagnòstic anatomopatològic del teixit nerviós amb les dades de l’historial mèdic. Sense aquests estudis que ens permeten saber que hi està passant a nivell funcional (mol.lecular) hauria un gran buit al camp de la neurologia.
Sense dubte que els bancs de cervells jugaran un paper imprescindible en els propers anys. El banc de cervells podriem definir-lo com una col.lecció de cervells humans, replegats post mortem, donats voluntàriament amb la finalitat única i exclusiva de la investigació científica.
A Espanya l’únic banc de Teixits Neurològics es troba a l’Hospital Clínic de Barcelona i pertany a la Brain-net Europe (xarxa de bancs de cervells que es crea en 2001) que agrupa a 19 bancs d’11 paisos europeus (Frància, Finlàndia, Àustria, Itàlia, Alemània, Grècia, Suècia, Hungria, Regne Unit, Països Baixos i Espanya).
La Brain-net Europe:
-Treballa per posar en comú entre els investigadors els avanços neuropatològics establint estàndards diagnòstics i ètics. També donant suport a les investigacions estadístiques que es donen a Europa.
- Unifica criteris en el tractament del teixit post mortem per tal que conserve la qualitat necessària (adn, substàncies químiques com els neuro-transmissors, rdn, ..) a l’hora de rebre’l, emmagazetmar-lo i distribuir-lo.
- Intenta proveir de teixit cerebral (sa i malalt) suficient als equips d’investigació per a que puguen formar-se i investigar en el camp de la neurociència.
- Intenta concienciar a la població de la importància de la donació d’aquest òrgan.
Generalment la població espanyola sí que estem concienciats en la donació d’òrgans per a ser transplantats (cor, ronyons, fetge, còrnia, …) però no tant en la donació de cervells per a la investigació. El fet que el cervell siga tan important per a nosaltres perquè ens permet coordinar tots els nostres sentits, raonar, … és pel que la gent dubta a l’hora de donar-lo sobre tot si no tenen ninguna malaltia d’aquestes a prop seua. La majoria dels donants venen de les persones que pateixen aquestes malalties però no solamente falten cervells malalts també se’n necessiten sans. De fet segons Hans Kretzschman, professor de la Universitat de Munich i coordinador de la xarxa europea, la taxa d’autòpsies ha baixat de forma considerable tant a Europa com a Amèrica.
Tots els que us detingau a llegir aquest article de segur acompanyeu de prop algún cas d’aquestes malalties neurodegeneratives. Vull animar-vos a que us informeu d’aquest procés de donació que és molt senzill, amb un transport molt ràpid al centre especialitzat més proper i només s’extrau el cervell seguint un protocol estàndard. Aquesta donació podrà a curt termini millorar en moltes persones la qualitat de vida i salvar-ne també moltes.
Que no es perguen els cervells. Se necessiten més donants per poder resoldre interrogants per a tots nosaltres, els humans, en malalties cada vegada més freqüents.
No, no hi ha fuga de cervells. Hi ha fuga d’oportunitats per als nostres científics d’avançar en el camp de la neurociència i avui podem dir sense cap dubte que el tractament d’algunes malalties com l’Alzheimer estan molt lligades al grau de concienciació que els humans tingam en posar a l’abast de la ciència la matèria prima que necessita per seguir investigant. Així de cru però així de clar.
Joan Durà Esclapez
Vocal Junta Directiva de FEVAFA
