El passat divendres, 25 de març, va tindre lloc la presentació del 10é aniversari de l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer de Cocentaina. Al saló d'actes del Centre Social Real Blanc, no hi cabia ni una agulla quan a les 20hores Francisco José Maíquez, moderador de l'acte, va començar la seva intervenció. Aquest va donar pas a un audiovisual que plasmava, en imatge i so, l'evolució d'AFAMA des de la primera acta escrita, el 23 de gener de 2001 fins l'actualitat.
A continuació Franjo va presentar a: José Manuel Ponsoda Tornal; treballador de l'entitat, José Vicente Miguel Domínguez; 1er president d'AFAMA, Rafaela Prats Nadal; actual presidenta i Rafael Briet Segí; alcalde de Cocentaina, el qual va tancar el temps dels parlaments. Tot seguit la vicepresidenta Carmen Payá Giner, va intervindre fent entrega d'un recordatori als 4 invitats presents en la taula, a les Germanes trinitàries i al presentador en agraïment per la seua col•laboració en AFAMA. L'acte va acabar en l'emotiva lectura d'un poema de Salvador Riera que Franjo va dedicar a totes les persones que un dia oblidaren i a totes aquelles que els faciliten la vida com AFAMA.
Si em veus i t’adones que no hi veig, mira’m.
Si em veus i t’adones que no hi sent, parla’m.
Si em veus i t’adones que tartamudege, escolta’m.
Si em veus i t’adones que no et puc tocar, toca’m.
Si em veus i t’adones que em costa moure’m, mou-me.
Si em veus i t’adones que he caigut, alça’m.
Si em veus i t’adones que tremole, abraça’m.
So em veus i t’adones que plore, deixa’m plorar.
Però no deixes mai de mirar-me, de parler-me, d’escoltar-me, de tocar-me, de moure’m, d’alçar-me, d’abraçar-me.
I per damunt de tot, no deixes mai d’estimar-me.
AGRAÏMENTS DE LA PRESIDENTA D'AFAMA COCENTAINA EN REPRESENTACIÓ DE LA JUNTA DE JOVERN.
Enguany és un any molt important i especial, per a AFAMA Cocentaina, ja que celebrem el desé aniversari del naixement d'aquesta associació. Amb el lema “10 anys sumant vida” en aquestos 10 anys hem sumat socis, famílies i persones ateses, nous recursos, professionals i voluntaris que han contribuït a millorar la qualitat de vida de molts afectats.
Tots els anys AFAMA organitza una serie d'activitats per als familiars, cuidadors, socis i el públic en general. L'únic objectiu de tots els actes, i el sentit d'existir d'esta associació, és aconseguir que les persones amb Alzheimer i els seus familiars tinguen una millor qualitat de vida. Ells són el més important i la nostra raó de ser.
Per poder finançar eixe dia a dia fem activitats benèfiques, i també, actes com el de hui, per a conscienciar a la població i agrir-los la seua ajuda incondicional.
Durant estos deu anys d'existència, han segut moltes les persones que han assistit a les diferents activitats, que hem programat: cursos, tallers, viatges-culturals, actes benèfics, etc.
El projecte d'esta associació el vam començar un grup molt reduït de familiars de persones amb Alzheimer que a finals dels anys noranta estàvem molt desconcertats. Gràcies a AFAMA ara moltes famílies han trobat l'ajuda necessària per a afrontar el problema que suposa patir esta malaltia.
Jo crec que és enriquidor per a tots nosaltres vore com les persones que hem passat per una situació difícil ara podem ajudar als que estan en eixe mateix estat. Parlem de valors com la solidaritat i l'ajuda als demés. Per això podem sentir-nos satisfets, perquè hem aconseguit, i fins i tot superat, l'objectiu que ens vam proposar l'any 2001.
Durant estos anys la satisfacció més gran ha sigut vore com poc a poc AFAMA ha anat creixent i incrementant els seus serveis, millorant les condicions, les instal•lacions, i les activitats. S'ha fet molt, però encara hi ha molt per fer. Per tant necessitem el tot el recolzament de l'administració, desl socis i dels familiars. No hi ha res garantit. El futur d'AFAMA depén de tots. En temps de crisis lamentablement el primer que s'elimina dels pressupostos són les despeses socials, tant de l'administració, com de les entitats financeres que ens ajuden. Per això, hem de continuar demanant ajuda, per poder mantenir tot el que hem aconseguit.
Ara em toca, per ser la presidenta, donar les gràcies a totes les entitats publiques i privades que han estat ajudant-mos en estos 10 anys.
A les persones que han format part de les juntes directives. També als socis, que estan contribuint en una gran tasca social i són un pilar fonamental. Una menció especial per als treballadors i treballadores. Sempre he dit que hem tingut molta sort, en els professionals que han passat per AFAMA, els que tenim ara i els que per diferents circumstàncies ja no estan. També vull agrair a tots els voluntaris que han passat per AFAMA durant estos 10 anys i han demostrat la seua estima i dedicació.
A les monges Trinitàries, que ens van obrir les seues portes sense posar cap problema, després de diverses converses firmarem un acord de col•laboració i he de dir que el taller que es realitza en els seus locals és molt imprescindible per a moltes persones en una fase inicial.
I com no, a l'Ajuntament que ha estat ahí des del primer dia, ens va ajudar a formar l'associació i ha continuat, per que puguem seguir amb la nostra tasca. És molt important per als familiars que porten als seus malats al Centre de Respir, subvencionat per l'Ajuntament en horari de 9 del matí a 2 del mig dia, que tinguen l'oportunitat de quedar-se fins les 7 de la vesprada als serveis que els ofereix AFAMA. Agrair a ràdio Cocentaina i la Revista del Comtat per la seua llavor divulgativa en AFAMA. També a la regidora de Serveis Socials Rosa Selles, que sempre que l'hem necessitat ha estat ahí.
Però vull acabar donant les gràcies a eixes persones amb Alzheimer, avis, pares, mares, familiars, que hem tingut o tenim. La majoria dels que estem ací hem viscut algun cas de prop i hem patit molt. Durant estos deu anys, hem despedit a molts dels malalts que han passat per ací, que ja ens han abandonat, però ho han fet en unes millors condicions.
Per això celebrem el desé aniversari i per això hui és un moment d'alegria. Aixi que principalment a ells; moltes gràcies.
Rafaela Prats Nadal.
