martes, 17 de junio de 2014

FÀRMACS PER L'ALZHEIMER

Actualment els fàrmacs disponibles pel tractament de la malaltia d’Alzheimer tenen una eficàcia limitada i transitòria en el temps, com també la tenen altres mesures terapèutiques no farmacològiques. Encara més, els fàrmacs disponibles són pocs i ja comencen a ser un poc antics, de manera que poden comercialitzar-se ja com a genèrics. Que les medicacions puguen ser comercialitzades com a genèrics comporta als ulls dels gestors estalvis notables en els diners dedicats a la despesa farmacèutica que tant en busquen. No solen comentar-se tant alguns problemes de la normativa dels genèrics en la que ara no caldrà que entrem; però sí haurem de comentar les conseqüències en termes d’investigació. Davant l’absència de patent que puga garantir que els guanys comercials de possibles usos beneficiosos d’eixes medicacions encara no identificats retornen al fabricant, cap empresa o grup d’empreses inicia noves investigacions que puguen identificar eixos possibles usos beneficiosos. Encara més, poden abandonar negociacions amb les agències reguladores de l’ús dels medicaments per que es reconeguen eixos usos beneficiosos descoberts d’una manera pròxima a l’expiració de la patent. Ha passat això i ens ha passat en el camp de l’Alzheimer: alguns estudis que mostraven efectes positius de dosis altes de donepezil i de rivastigmina en grups determinats de persones malaltes no tenen aplicació en la pràctica clínica actual en no ser reconeguts explícitament per les agències reguladores i per l’aplicació administrativa restrictiva dels visats d’inspecció.
Sense entrar en més detalls, ara només tenim eixes medicacions i sembla evident que voldríem tindre’n més i més efectives per tractar persones afectades amb Alzheimer. Però la investigació per trobar nou fàrmacs no n’ha donat resultats en la última llarga dècada. Centenars de productes potencialment útils per tractar persones afectades per l’Alzheimer no han pogut demostrar eixe benefici que s’els presupossava. I això que algunes d’elles ja tenien nom comercial per la seua comercialització: qui tinga interès pot mirar d’informar-se de les històries del ‘Dimebon’, l’‘Alzhemed’ o  el ‘Rember’, com també la de la vacuna contra l’Alzheimer. Fins i tot les medicacions més modernes, els anticossos monoclonals bapineuzumab y solaneuzumab, semblen haver fallat en produir benefici i algunes companyies han abandonat la investigació en eixos productes.
Però la investigació clínica continua i moltes empreses farmacèutiques busquen un producte que complemente o millore les actuals opcions. Productes nous, que la seua patent permeta, si són comercialitzats, recuperar els diners invertits en la investigació. Encara que han hagut molts fracassos en la investigació clínica en la malaltia d’Alzheimer, ara mateix hi ha encara més investigació clínica que fa uns anys. Hi ha més i, a més, ara és accessible en el nostre entorn.

En diversos Hospitals de les nostres terres estan realitzant-se actualment assatjos clínics amb distintes substàncies potencialment útils per tractar la malaltia d’Alzheimer. Un assaig clínic és el sistema pel que les medicacions potencialment beneficioses poden ser administrades a persones concretes per valorar-ne l’efecte i la tolerància i comprovar si són medicacions útils o no per tractar-les. Eixos assatjos estan dissenyats d’una manera que garanteixen tant com és possible la seguretat de les persones que participen en les proves. Eixa garantia s’obté amb controls exhaustius de l’estat de les persones que participen en els assatjos tant abans de provar els nous tractaments com durant les pròpies proves. Els mateixos controls es fan també a les persones que accedeixen a l’assaig però reben un simulacre de medicació i en realitat formen un grup de control que no el pren, però sí rep les atencions especials que proporciona l’assaig. La distribució dels participants en el grup de tractament i el grup de control és fa de manera aleatòria i ‘cega’: ni les persones que reben les medicacions ni els professionals que tracten a eixes persones saben si estan rebent o no medicació activa mentre participen en l’assaig clínic. Diversos organismes controlen que tot el procés es duga a terme amb seguretat i garantia de beneficiència per les persones que participen en ells i els resultats obtinguts són escrutats minuciosament per distints experts en diversos aspectes de les corresponents investigacions.

Personalment he recomanat a moltes persones que he tingut ocasió de valorar que participen en assatjos clínics, i sovint sóc un dels investigadors d’ells. Als malalts i familiars que participen en assatjos clinics no els podem assegurar cap benefici, perquè les medicacions que usem no tenen eixe benefici provat i perquè els pot correspondre prendre el placebo o simulacre de medicació. Tampoc els puc assegurar que no tinguen un efecte secundari de la medicació que puga ser important, a pesar de tots els mecanismes per garantir la seguretat que tenen els assatjos clínics. Però sí es beneficien, en qualsevol cas, d’una extrema atenció: atenem a les persones que participen en l’assaig d’una manera extremadament intensa comparada amb la pràctica usual que el sistema d’atenció ens permet. És una manera de fer un poc més que allò que podem fer, sense córrer massa riscos, i a més permet saber un poc més de la malaltia. Fem un poc més del que podem fer: no podem exigir-nos més.

Arribarà un moment en que algun assaig clínic donarà dades inequívoques de que alguna de les medicacions que provem resulta beneficiosa. En eixe moment serà quan agències oficials permetran als laboratoris usar la patent corresponent per fabricar-ne medicació a gran escala per un ús corrent per tots els possibles malalts que puguen beneficiar-se. També en eixe moment serà més clar que eixa millora s’obtindrà gràcies a que moltes persones malaltes s’han prestat a participar en assatjos clínics i investigacions que han permès augmentar el coneixement sobre la malaltia i finalment aconseguir identificar mesures que milloren l’estat de les persones malaltes.

Perquè ací volia anar a parar: a agrair a totes aquelles persones que han participat en assatjos clínics i investigacions semblants les oportunitats que han donat de fer-ne les corresponents proves i, a la vegada, animar a altres persones que puguen tindre eixa opció perquè participen en eixes investigacions. Els pot resultar beneficiós; segur que els resultarà reconfortant i, d’una o altra manera, es trobaran millor.

I per eixe camí acabarem obtenint millores. No dubteu: encara que ara tinguem poques opcions i els sistemes de prescripció ens posen problemes a accedir-ne a elles, això no es detindrà i en el futur tindrem altres opcions de tractament que milloraran o complementaran les actuals.


Autor: Dr. Miquel Baquero, Representant del grup de demències
de la Societat Valenciana de Neurologia i Neuròleg del Hospital La Fe de  València

 COMITÉ D’EXPERTS DE FEVAFA

No hay comentarios: